Material didàctic: Els nusos

Avui ens agradaria ensenyar-vos alguns dels nusos més usats, qui sap si mai en necessitarem fer algun. Esperem que us agradin!

Nusos per protegir i, o escurçar un cap 

Nusos de topall
Tant el Nus Simple o Mig Nus com el Nus del Vuit serveixen per evitar que un cap passi per l'ull d'una politja o d'una guia d'anella d'una mortasa.

Nus Simple 

Nus de Vuit

Nusos per a unir dos caps 

El nus Pla
És un nus molt utilitzat. Per a realitzar-lo, s'agafen els extrems dels dos caps i s'encreuen passant el dret per sobre l'esquerre, després l'esquerre sobre el dret i s'estrenyen. S'usa per unir dos caps de la mateixa mena o gruix.

Nus Pla

El nus del Pescador
Excel·lent per unir dos caps fins, es forma fent dos mitjos nusos sobre cada cap que envoltin cadascun el cap contrari.

Nus del Pescador

Nusos per a fermar o trincar 

El nus de Ballestrinca
Encara que és un nus molt mariner, també l'utilitzaven els cowboys per lligar el cavall en aquells pals travessers disposats a tal efecte als carrers dels pobles del Far West. És un nus fàcil de fer i desfer, es pot fer amb una sola mà. És molt resistent a la tracció i no s'escorre fàcilment. Es pot reforçar fent una doble volta al començament del nus (ballestrinca doble).

Nus de Ballestrinca

El nus del Pardal
Aquest nus es sol fer amb un cap prim sobre d'un altre cap igual o més gruixut, així no llisca si estirem d'un sol dels extrems. Si fem una lligada sobre d'una barra llisa és millor la ballestrinca. El pardal és útil si el que volem és situar una gassa sobre d'un cap que ja està tens (per exemple en escalada podem fer una escala de gasses sobre una sola corda), en aquest cas per evitar lliscaments quan la càrrega és forta podem utilitzar la variant "Prusik", que és un pardal amb més voltes.

Nus del Pardal

Gasses fixes i corredores 

L'As de Guia
És la més utilitzada de les gasses fixes perquè té múltiples aplicaciones.

As de Guia

Material didàctic: La brúixola

Avui ens agradaria parlar de la brúixola. Segurament no la necessitem per anar a buscar tresors, però ens pot ser molt útil a l'hora de resoldre misteris o multis, o inclús si estem al mig del bosc i ens hem quedat sense bateria al dispositiu GPS.

La brúixola serveix per orientar-se, encara que això és relatiu. La brúixola proporciona una referència amb relació al nord, que serveix per seguir una direcció, encara que no exactament per orientar-se. Una altra cosa és quan es coneix la posició i, amb l'ajuda de la brúixola, es traça una direcció per seguir-la.

Tenint en compte que les brúixoles assenyalen al nord magnètic, els mapes topogràfics porten una correcció que varia entre un punt i un altre del planeta entre els punts geogràfics de referència que es coneix com declinación.

Com s'utilitza la brúixola en un mapa 
En primer lloc s'ha de posar la brúixola sobre el mapa, procurant que el lateral de la placa base descansi al llarg del rumb que es pretén seguir. A continuació es fa girar la càpsula (el limbe graduat) fins que la "N" coincideixi amb exactitud amb el nord magnètic indicat al mapa. A partir d'aquí, la fletxa de direcció indica al cèrcol del limbe el rumb a seguir. Ja en el terreny, i sense deixar de mantenir els llimbs en la direcció que s'ha obtingut sobre el mapa, es gira tota la brúixola (no limbe) fins a aconseguir la coincidència de la fletxa del Nord amb l'agulla imantada. Ja només queda seguir el rumb fins al punt de destí elegit i, un cop allà, repetir el mateix procés fins a arribar a la destinació final.

Com s'utilitza la brúixola quan no hi ha mapa
El primer que s'ha de fer és buscar una superfície plana on col·locar la brúixola per permetre que l'agulla es mogui amb llibertat i trobi el nord. Un cop s'hagi aturat es procedirà a girar lentament el limbe graduat fins que el nord (del limbe) se situï sobre la punta imantada de l'agulla. Tant l'agulla com el limbe estan orientats cap al nord. L'angle del limbe, sigui el que sigui, quedarà alineat amb la direcció nord-sud de la brúixola, el que servirà per orientar-nos en el nostre rumb.

Cal tenir en compte que el primer pas haurà estat situar-se en la direcció de viatge per a, posteriorment, seguir els passos que s'han indicat amb la brúixola.

Orientar-se sense brúixola ni mapa 
Quan es manca de brúixola i del mapa, encara hi ha possibilitats d'orientar-se, tant de dia com de nit. De nit, com s'ha fet des de sempre, mitjançant les estrelles. De dia, per poder orientar-se, caldrà un rellotge. Amb el rellotge ha d'apuntar-se amb l'agulla petita en direcció al sol. La bisectriu entre l'agulla petita i la xifra de les 12 del rellotge indicarà la direcció sud a l'hemisferi nord. Passarà el contrari a l'hemisferi sud.

Història de la brúixola 
La brúixola és un invent xinès que té uns 1800 anys d'antiguitat. Al principi els endevins feien servir unes pedres magnetitzades per construir les seves taules endevinatòries, fins que en algun moment algú es va adonar que les pedres apuntaven sempre en la mateixa direcció, donant lloc a la construcció de les primeres brúixoles. Aquestes primeres brúixoles eren agulles imantades surant en atuells plenes d'aigua, però amb el temps es van anar millorant i reduint la seva grandària fins a convertir-se en instruments portables.

Les agulles magnetitzades que avui fem servir aparèixer a la Xina entre l'any 850 i el 1050, i aviat es va estendre el seu ús entre els navegants, que complementaven amb la brúixola l'orientació mitjançant les estrelles. Però la primera persona que se sap que hagi fet servir una brúixola va ser Zheng He, un navegant de la província xinesa de Yunnan que va realitzar nombrosos viatges oceànics entre els anys 1405 i 1433.

Curiosament les brúixoles xineses sempre apunten al Sud, mentre que les Europees apunten al Nord, pel que alguns investigadors pensen que la brúixola europea és un invent independent de la xinesa. Els àrabs probablement si van prendre l'invent xinès, ja que els seus mapes i brúixoles també apunten al Sud en comptes del Nord.

Durant molts anys la brúixola va ser l'instrument d'orientació més important per a l'home. Però actualment està començant a ser reemplaçada per dispositius de navegació GPS, que ofereixen més informació i precisió. Fins i tot les brúixoles giroscòpiques dels avions estan calibrats mitjançant feixos de làser.

Esperem que aquest material us sigui d'utilitat!

Ruta: Bosc de Maribaus, a Sant Celoni

Avui ens agradaria explicar-vos una ruta que vam crear nosaltres fa uns quants mesos. Es tracta d'una excursió curta i agradable de 1,5km per camins amples i corriols de pendent suau. La ruta transcorre pel bosc de Maribaus, un lloc tranquil i agradable, des d'on es poden veure unes vistes de Sant Celoni increíbles.

Can Riera de l'Aigua

A Sant Celoni fins a mitjans del segle passat, les dones treballaven a la fàbrica i els homes a bosc. Moltes som néts de bosquerols i teixidores d’una societat preconsumista i de l’autosuficiència alimentària. Un autoconsum que els hi proporcionava l’entorn natural gràcies a un tros de terra de menys d’una hectàrea que, a base de treball i esforç, els abastia de nutrients i calories en forma de cereals, llegums, hortalisses, fruita i vi.

Vistes de Sant Celoni

Quasi cada família Celonina disposava d’una petita peça en una de les dues bandes del poble, Bocs al Montnegre, i Maribaus a la vessant montsenyenca. El que avui serien els nostres supermercats que ens omplen les neveres, en aquell temps eren els fruits de la terra d’ambdós racons, el que es coneixia com l’herència vella de Sant Celoni: “no hi havia una casa que no tingués la seva vinya i el seu hort”.

La ruta comença al pont que travessa la Riera del Pertegàs, on podem deixar el cotxe en un petit pàrquing que hi ha abans del pont. Travessem el pont i ens dirigim recta fins a arribar a l'escola El Pallerola, on trobarem el primer cache Bosc de Maribaus - 1 GC5ZYCA, un cache tradicional i fàcil de trobar. Un cop trobat seguim recta fins a pujar una petita pujada, d'es d'on podem veure la masia de Can Riera de l'Aigua, on hi trobarem el segon cache Bosc de Maribaus - 2 GC607DQ. D'es d'aquest punt es poden veure unes vistes de Sant Celoni magnifiques, i si tenim sort, podrem veure com passa l'AVE pel mig del bosc. Seguim el camí fins al tercer punt Bosc de Maribaus - 3 GC607ET, aquí es separen els camins, el de l'esquerra de tot va a parar a l'institut, el de la dreta puja fins a Campins i el del mig, que és el que agafarem nosaltres, torna cap al poble per un caminet petit enmig d'uns grans plataners.

Pont del vi

Si seguim el camí del mig, arribarem a un antic aqüeducte, anomenat el pont del vi, mostra de l’art rural i de la integració d’aquest tipus de construccions en el paisatge natural on hi trobarem l'ultim cache d'aquesta petita serie Bosc de Maribaus - 4 GC607FH. Un cop trobat, podem seguir el caminet fins a arribar un altre cop al pont d'inici de la ruta.

És una petita i agradable ruta que es pot fer en un sol dia, a peu, amb bici i sobretot amb els petits de casa.

Ruta: Camí Ral de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor

Avui ens agradaria explicar-vos una ruta que fa pocs dies vàrem acabar.

Es tracta d'una ruta de 2,6km creada per "Patufetes team" que passa pel camí ral que comunica Llinars del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor. És un camí quasi sense desnivell on hi podreu trobar alguns racons força interessants com l’Alzina grossa, el Pont Vell de l’antiga carretera i la Font feta de pedra natural de nova construcció a mitjan camí per poder fer una parada i refrescar-se.

Camí Ral 

Hem de dir que aquesta ruta ens va agradar molt, tant per la quantitat de caches que hi podem trobar i per la seva diversitat de contenidors, alguns més fàcils i d'altres no tant. Per començar la ruta des de Llinars del Vallès podem deixar el cotxe al costat del nou auditori. Allà agafem el camí ral direcció Sant Antoni de Vilamajor i a caminar! El recorregut tant es pot fer a peu o en bicicleta.

El primer cache que trobem #1# Camí Ral - Llinars GC61J27 es troba a l'inici del camí, on hi ha un mapa amb el recorregut del camí ral. Un cop trobat, seguim el camí fins al següent cache #2# Camí Ral - No tinguis por GC61J39, un cache amb unes quantes dents. Seguim cap al tercer cache #3# Camí Ral - Adéu/hola carretera GC61J44 on deixem el camí que va paral·lel a la carretera per endinsar-nos camps endins. Aquest cache ens va costar una mica més de trobar, vam necessitar molta vista per localitzar-lo, i com molt bé diuen els propietaris... "No cal escalar l'arbre". Un cop localitzat i agafat, ja que ens va costar arribar-hi, seguim el camí fins al següent cache #4# Camí Ral - Cruïlla de camins GC61J5D on el separen els camins. Nosaltres hem d'agafar el camí de l'esquerra, però abans haureu de buscar el cache que es troba molt a prop. Seguim el camí fins a arribar a Can Lola #5# Camí Ral - Can Lola GC61KYF. Quan el trobem... Ostres! Atenció que mossega!

Alzina grossa

Seguim el camí fins a arribar al següent punt #6# Camí Ral - Alzina Grossa GC61J6P, hem de dir que aquest sí que ens va costar trobar-lo. Encara que les coordenades estaven molt encertades, hi havia molts llocs per buscar, i entre tantes fulles d'aquella magnifica i immensa alzina no sabíem per on començar. Així que ens posem a buscar i al cap d'una estona veiem alguna cosa sospitosa i pam! Estava allà! Ven petit i ven amagat. Seguim el camí fins al proper cache #7# Camí Ral - Can Pou GC61M0A, un cache una mica amagat, però surt fàcilment. Ens apropem al següent cache #8# Camí Ral - La Font GC61M2Z, on hi ha una font amb un banc, mentre descansem en el banc, pam! Surt el cache, així que decidim avançar fins al següent punt #9# Camí Ral - Bassa de Can Record GC61M3X. La pista que ens donen els propietaris és una mica confusa fins que trobes el cache, molt adequada per aquest lloc i amb un contenidor algú familiar. Seguim fins al proper cache #10# camí Ral - Verd GC61M4P, un cache fàcil de trobar que ràpid surt de l'amagatall, i ostres... Aprofitem i deixem un Travel Bug (que per cert, de camí de tornada ja no hi era! Són ràpids aquests geocachers!).

Pagès treballant

Avancem fins el següent punt #11# Camí Ral - Pont Vell GC61MYA, aquest cache ens feia molta il·lusió trobar-lo, ja que seria el número 100! I si, finalment surt, i quina sorpresa! Un cache molt divertit! Seguim fins al proper cache i últim #12# Camí Ral - St. Antoni de Vilamajor GC61N07 i hem de dir que aquest ens va costar més del que ens pensàvem.

Un cop trobats tots, tornem per aquest agradable camí en ple raig de sol, sort que a estones els arbres et feien ombre.

En definitiva, una molt bona ruta tant per fer a peu, amb bici i sobretot amb els petits de casa.

Felicitats "Patufetes team" per ensenyar-nos aquests indrets tant meravellosos.

Que portem quan anem a fer Geocaching?

Avui us explicarem el nostre kit per anar a fer Geocaching. És un kit petit però molt eficaç, que moltes vegades ens ha salvat d'algun apuro.

El nostre kit Geocaching

1. Motxilla amb llanterna incorporada
2. Impermeable
3. Farmaciola de primers auxilis (antimosquits, tisores, gasses, tiretes, venes de fixació, manta d'emergència i pinces)
4. Imant allargable
5. Guants
6. Cordino i mosquetons
7. Bloc
8. Diferents contenidos
9. Loog Books
10. Retoladors, bolígrafs i lapis
11. Brúixola
12. Mirall
13. Navalla Suïssa
14. Prismàtics
15. Aigua
16. Tovallola
17. Xiulet
18. Llanterna
19. Llanterna ultravioleta
20. Piles de recanvi
21. Brides
22. Bosses "zip"
23. Cinta aïllant

A part de tot aquest material, també portem un dispositiu GPS, alguns fruits secs per picar i quan anem al bosc, uns bastons.

 Que porteu vosaltres quan aneu a fer Geocaching? Ens ho expliques?

Geocaching amb Passosimportants

Ens apropem als 100! 

Al principi ens sonava xino, que dius del Caching? Catxé? Geoquè? Geocaching!? Ah!! Fins que no vam posar-nos "manos a la obra" no vam entendre bé de que anava la cosa.

Vam fer allò de descarregar-nos l'App al nostre smartphone, i ale! Comença l'aventura! Ben a prop de casa resulta que hi teníem tresors amagats! La nostra història amorosa amb el Geocaching va començar un Juliol de 2015 molt calorós, dels més calorós durant anys! ( Ep, fa poquet eh?) Però com que ens ho passem tant bé hem decidit explicar-vos els llocs bonics on hem anat a parar seguint coordenadas!

Perquè , gràcies al Geocaching hem conegut racons molt bonics, alguns els teníem ben a prop de casa i no els hi sabíem. Per això doncs, recomanem fer Geocaching, és una bona manera de fer turisme i Ep! hi ha tants tresors escampats pel món que segur, que a prop d'allà on vagis n'hi ha algue!

Així doncs, un cop desxifrats Mysteris, un cop trobats Travel Bugs, un cop generats per nosaltres mateixos diversos Catxés i també un cop descobert sèries fascinants i/o Catxés amb molt d'enginy hem decidit compartir amb vosaltres l'aventura de les nostres properes rutes, ensenyant-vos indrets d'allò més sorprenents!

Bosc d'Olzinelles

Vols saber-ne més? 

T'ho Expliquem! El geocaching és un joc a l'aire lliure de cerca de tresors al món real amb l'ajuda de dispositius GPS. Els participants han d'anar a unes coordenades específiques i, un cop a lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. Es pot jugar tan a la ciutat com en plena natura.

El principal objectiu d'aquest joc és trobar el tresor que és anomenat geocache o cache en anglès i geoamagatall o amagatall en català. De fet l'expressió cache vé del verb cacher en francès que vol dir amagar. En els contenidors, geoamagatalls, hi ha un llibre de registre on els jugadors hi escriuran la data i el seu nom d'equip, serveix per deixar constància de que s'ha trobat el contenidor. En el contenidor hi ha objectes que els jugadors poden intercambiar.

Pàgina oficial de geocaching
www.geocaching.com